notícies

El diàleg per bandera

La capacitat de dialogar amb l'administració i els agents socials que formen part del nostre sector d'activitat és probablement l'actiu més important de què disposem com a associació patronal. Massa vegades es mesura la capacitat d'influència d'una organització per la força de què disposa o per la seva capacitat d'imposar els propis criteris per damunt de l'opinió dels altres. El volum, la capacitat econòmica o la influència política poden, efectivament, facilitar l'assoliment de determinats objectius. Però la durada i l'eficàcia real d'aquests èxits són molt menors que quan s'assoleixen gràcies al diàleg, la negociació i la constància en la defensa d'uns valors que es poden explicar en veu alta. La tasca patronal de l'Acellec reposa en bona mesura en la seva capacitat d'interlocutar, de dialogar i d'arribar a acords. Posem per davant de qualsevol altra qüestió els arguments racionals, els valors que defensem i una idea del be comú que reivindiquem també des de l'àmbit de l'empresa.

El lleure educatiu com a activitat econòmica

L'Acellec va presentar el 17 d'octubre una ponència en el marc del tercer Congrés del Lleure Educatiu organitzat per la Fundació Pere Tarrés en la qual va defensar la presa de consciència del lleure educatiu com a sector econòmic. El gerent de l'entitat, Pep Montes, va compartir taula de debat amb el professor de pedagogia aplicada de la UAB, Miquel Àngel Essomba, i van dialogar àmpliament sobre la contribució dels serveis professionals a l'extensió del lleure educatiu com a dret social. Essomba va incidir en la transformació contemporània dels conceptes lligats a l'educació, i Montes va remarcar que l'activitat econòmica i empresarial ha contribuït decisivament en l'actual configuració del sector des de fa no menys de de trenta anys.

L'Auró, a TV3

La casa de colònies l'Auró, empresa associada a l'Acellec, va aparèixer com a exemple d'emprenedoria social al programa Valor Afegit, de TV3, el 30 de setembre passat. El programa estava dedicat a les empreses que basen la seva activitat econòmica en objectius socials i afronten d'aquesta manera la doble dificultat de la viabilitat econòmica i la viabilitat social. Leila Ribas, sòcia fundadora de l'Auró, explicava tant el contingut i la singularitat de la instal·lació, adreçada especialment a les estades de persones amb algun tipus de discapacitat, com el procés empresarial necessari per aixecar el projecte.

Ensenyament ignora la petició d'interlocució de l'Acellec

El Departament d'Ensenyament no ha donat cap resposta a la petició de diàleg formulada per l'Acellec i adreçada, conjuntament amb la FAPAC, a la Consellera Irene Rigau. Després que el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic donés la raó a l'associació patronal en el recurs presentat contra l'Acord Marc de menjadors escolars al Maresme Vallès Oriental, les dues entitats van demanar explícitament que no es reiniciés la licitació d'aquest servei sense un espai previ de diàleg amb el conjunt de la comunitat educativa i els agents que intervenen en el sector. Però l'Acellec no ha rebut cap resposta i, en canvi, Ensenyament ja ha anunciat a través del portal de contractació pública de la Generalitat la represa del procés de contractació, previst per al dia 12 d'octubre.

Corregida una errada al conveni

Abans de l'estiu es va publicar el tercer conveni del lleure educatiu i sociocultural, després d'un llarg període de negociació, de gairebé quatre anys. Però en revisar el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ens vam adonar que contenia un error que podria portar a greus confusions. El nou conveni ha reconegut per primera vegada la figura de l'informador juvenil, però la vigència de la nova categoria professional no s'iniciava fins al moment de la publicació del conveni, el juny de 2015. En canvi, en les taules corresponents a l'any 2014 que es van publicar en el DOGC ja hi apareixia l'informador juvenil. Semblava, així doncs, que aquells treballadors que exercien funcions similars a les d'informador juvenil el 2014, tot i no existir encara com a categoria professional, podrien demanar el seu reconeixement retroactiu. No és així.