notícies

Més de 60 actuacions legals de l'Acellec en defensa de la qualitat de la contractació pública

26/07/2019

L'Acellec ha realitzat des de 2015 més de seixanta actuacions jurídiques i administratives per millorar la contractació pública, per garantir la qualitat dels serveis públics que gestionen les seves empreses associades i per promoure la correcta aplicació del conveni sectorial. L'entitat aposta sempre pel diàleg amb l'administració, però en moltes ocasions les seves reivindicacions només han sigut ateses quan els tribunals li han donat la raó. L'associació patronal mantindrà en el futur immediat aquesta aposta decidida per defensar davant de les instàncies administratives i jurídiques la qualitat dels serveis públics i per reforçar el reconeixement del sector del lleure educatiu i la cultura de proximitat.

Durant els darrers cinc anys, sis concursos públics han estat declarats nuls gràcies als recursos de l'Acellec, 26 licitacions han estat desistides per les administracions que les convocaven en comprobar que els arguments jurídics de l'associació les invalidava, i una dotzena de plecs han estat modificats després que les respectives meses de contractació assumissin algunes de les al·legacions presentades. 

Les raons per les quals els concursos públics es veuen obligats a fer marxa enrere són diverses, però la major part d'elles tenen a veure amb la impossibilitat de prestar els serveis amb les dotacions econòmiques previstes, que són insuficients, a una redacció deficient dels requisits i criteris de valoració amb què els plecs puntuen les ofertes presentades, a descripcions imprecises de l'objecte de la contractació o al càlcul erroni dels preus de licitació. Aquestes deficìències faciliten, en termes generals, que als concursos s'hi presentin ofertes amb baixades econòmiques desproporcionades, que posen en risc la qualitat del servei públic que s'ha de prestar i que fan pràcticament impossible l'aplicació del conveni sectorial de referència, de manera que es veuen afectats els drets laborals dels treballadors.

La qualitat, una prioritat

Per a la petita i mitjana empresa, que fa de l'especialització i de la qualitat del seu servei els principals valors a l'hora d'optar a les licitacions públiques, el compliment del conveni sectorial és un element fonamental. La dotació econòmica de nombrosos concursos és insuficient per cobrir els salaris dels treballadors que hi han de treballar, i si no es corregeixen aquestes mancances s'abona el terreny per a aquelles empreses i entitats que incompleixen el conveni. Una altra de les deficiències que es produeixen amb freqüència en els concursos és l'assignació als llocs de treball categories professionals més baixes de les que correspon segons el conveni. Això suposa estalvi econòmic per a l'administració, però ho fa a costa dels salaris dels treballadors i del seu reconeixement professional. Les empreses especialtizades tenen el màxim interès a pagar adequadament els seus treballadors, perquè aspiren a consolidar els seus equips i a convertir-los en el principal argument de la seva qualitat. 

Un altre aspecte que genera controvèrsies en la redacció dels plecs dels concursos és la correcta aplicació del dret de subrogació, pensat per garantir la continuïtat dels treballadors malgrat hi hagi un canvi d'empresa gestora. Es tracta, per tant, d'una mesura essencial per combatre la precarietat laboral en el sector, però també per garantir la qualitat dels serveis, perquè el nou titular del contracte ha de respectar els drets i prestacions laborals consolidats. Les empreses que basen la seva competitivitat exclusivament en el preu estan sempre temptades a fdefugir o limitar l'aplicació d'aquest dret. En canvi, aquelles que fonamenten la seva oferta en la qualitat dels serveis defensen decididament una correcta i estricta aplicació de la subrogació. Això és justament el que vol promoure l'Acellec.

Èxits destacats

Entre les nombroses actuacions jurídiques de l'Acellec per defensar la qualitat de la contractació pública són destacables les dues resolucions del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP) que el 2015 van anul·lar en només mig any deiferència dues convocatòries seguides de l'Acord Marc per a la contractació dels serveis de menjador escolar de les escoles del Maresme i del Vallès Oriental. El tribunal va donar la raó a la patronal, en considerar que el model de valoració previst en aquest sistema de contractació agrupada no era adequat per als serveis educatius. Un any després, encara, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va resoldre a favor de l'Acellec el recurs contenciós que va interposar l'entitat contra la resolució de preu màxim de menjador escolar per al curs 2013-2014. La setència va determinar, amb tota claredat, que el preu de 6,20 és insuficient i econòmicament inviable. Malgrat aquesta sentència, el preu de menjador escolar cotinua encara avui, cinc cursos acadèmics després, congelat. Per aquesta raó l'Acellec té en procés altres tres contenciosos contra les resolucions de preu màxim dels cursos 2016-2017, 2017-2018 i 2018-2019.

La qualitat de la contractació pública en els serveis de menjador escolar és, clarament, un dels àmbits a què més esforços ha dedicat l'Acellec. L'any 2017, fins a 17 escoles de Barcelona van fer desistiment dels seus concursos quan el Consorci d'Educació de Barcelona es va adonar que els recursos que l'Acellec va presentar a tres escoles de la ciutat serien admesos pel TCCSP, i que les seves deficiències eren comunes a la resta d'escoles. Bona part dels problemes dels menjadors escolars a la ciutat, però, persisteixen, ja que aquest mateix mes de juliol el TCCSP ha declarat nuls els concursos de tres escoles de la ciutat, també gràcies als recursos de l'Acellec.

També en la cultura de proximitat

Les deficiències en la contractació pública, però, no són exclusives de l'àmbit educatiu. Gairebé una dotzena d'actuacions de l'Acellec s'han referit a serveis adreçats als joves, en espais de dinamització i informació juvenil. En aquests casos, un dels problemes més habituals és la descripció de perfils professionals inadequats per a les tasques que els assignen els plecs. Així, és força comú que es proposi el treball de monitors de lleure per a posicions laborals que corresponen amb tota claredat a animadors socioculturals, informadors juvenils o talleristes, tots ells amb retribucions superiors. Aquesta mateixa situació es produeix en ocasions en licitacions per a centres cívics o culturals, en els quals es pretén, també erròniament, que els monitors de lleure siguin la figura professional central. En aquest cas, altre cop, una bona defensa del conveni sectorial permet comprobar amb facilitat que hi ha perfils professionals indicats per a aquestes tasques que tenen  major qualificació i també major retribució.

Un tercer espai d'interès per defensar la qualitat de la contractació pública és, en l'àmbit de la cultura de proximitat, el que configuren els serveis de mediació en els centres museístics i de patrimoni. La conflictivitat laboral derivada sobretot de l'incompliment del conveni sectorial per part d'algunes empreses i també a causa de l'evident reducció de pressupostos públics dels darrers anys, va propiciar la creació d'un espai d'interlocució en el qual l'Acellec va jugar un paper important al costat dels sindicats majoritaris, UGT i CCOO. Després d'un llarg procés de converses, patronal, sindicats i l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) van signar un acord en el qual s'establien bones pràctiques en la contractació de serveis d'aquest tipus d'equipaments. Gràcies a aquest acord i a una interlocució continuada i profitosa amb l'ICUB, s'han produït millores clares en moltes de les noves contractacions. No obstant això, l'Acellec ha fet al·legacions a propo de deu concursos impulsats per l'ICUB. En la major part dels casos, les al·legacions han produït canvis i millores en els plecs, de manera que no s'ha arribat a l'extrem de fer necessàries les resolucions dels tribunals.

La primera opció, el diàleg

En tots els casos, l'actuació de l'Acellec s'inicia amb una proposta de diàleg. Quan els serveis jurídics de l'entitat o alguna de les empreses associades detectaen algun plec amb deficiències o errors, la gerència fa arribar a l'òrgan de contractació al·legacions a través dels mecanismes telemàtics previstos o be mitjançant cartes directes als responsables de la mesa de contractació i als responsables polítics. Habitualment es produeix un intercanvi de criteris, i tot sovint hi ha modificacions en els plecs per atendre les peticions formulades, un cop es comproba que tenen fonament. Només si la resposta és negativa i si la gravetat de les deficiències compromet la qualitat o viablitat del servei públic que surt a concurs, l'Acellec interposa recursos de reposició o be al TCCSP.

De les bones pràctiques a la llei

L'any 2015 l'Acellec va ser una de les deu organitzacions patronals, sindicals i professionals que van signar el codi de bones pràctiques per a la contractació pública de serveis d'atenció a les persones amb la Presidència de la Generalitat. Aquest document va ser el resultat d'un llarg i extens treball de concertació entre l'administració i les diverses organitzacions implicades per definir els aspectes que havien de permetre una clara millora de la contractació pública en aquest àmbit.

El codi ha estat un dels arguments centrals per a la redacció i tramitació de la futura Llei de Contractes d'Atenció a les Persones, actualment en debat al Parlament de Catalunya. El text de la llei recull, efectivament, algunes de les mesures centrals d'aquell document, però presenta, a parer de l'Acellec, riscos importants, perquè en algun punt del seu articulat confón la defensa de la qualitat dels serveis públics amb la priorització de determinades formes jurídiques a l'hora de gestionar serveis externalitzats. La pressió del tercer sector social per ampliar l'àmbit d'aplicació de les reserves contractuals a les seves organitzacions (malgrat que aquesta hauria de ser un mesura molt ben delimitada), i una imprecisa referència a l'economica social, quan encara no està regulada ni definida en termes legals, comprometen l'aplicació de les directives europees i del seus principis rectors de transparència, igualtat de tracte i no discriminació entre operadors econòmics. L'Acellec va fer una compareixença davant de la Comissió d'Economia del Parlament el gener d'aquet any per defensar les seves opinions, i manté un espai estable d'interlocució amb el Departament d'Economica de la Generalitat i amb els diferents grups parlamentaris sobre aquestes qüestions. Aquest és també un espai de treball que l'Acellec ha impulsat amb força els darrers anys.

Una aposta decidida

El codi ètic de l'Acellec destaca molt clarament la voluntat de preservar en el sector i les seves empreses, la idea i els valors del servei públic. La qualitat en l'exercici de la seva activitat és, per tant, una condició d'obligat compliment si es vol donar sentit a la seva funció com a sector estratègic i de pes creixent en la vida econòmica del país. En aquest context, la defensa activa de la qualitat de la contractació pública ha de ser un eix central per a l'Acellec. Per fer-ho, la fórmula prioritària és sempre la concertació, tant amb els agents socials com amb l'administració, i el diàleg la primera via a explorar en el cas de discrepàncies de criteri. Però l'Acellec en cap cas no renunciarà a desplegar les actaucions jurídiques necessàreies per preservar el be més preuat per al sector que representa: la voluntat de servei i la qualitat en l'atenció a les persones.

La tasca desplegada durant els darrers cinc anys és una bona mostra de la feina que resta per fer però també dels bons resultats de la feina que ja s'ha fet. Les resolucions dels tribunals, a més, donen la raó, molt majoritàriament, a l'Acellec.