notícies

Les empreses no tenen la obligació de dur un registre de la jornada dels treballadors

Una sentència del Tribunal Suprem contradiu el criteri de les autoritats laborals segons el qual les empreses han de dur un registre diari de la jornada de tots els seus treballadors. La mateixa directora general de la Inspecció del Treball de Catalunya, M. Luz Bataller, va defensar aquesta obligació en una jornada organitzada per la patronal Cecot a Terrassa el passat 8 de març. Ara, però, queda clar que aquest registre no és exigible, i la Inspecció del Treball haurà de modificar el seu criteri.

BANKIA va interposar un recurs de cassació contra una sentència de l'Audiència Nacional en la qual s'establia l'obligació de dur el registre, i el Tribunal Suprem va resoldre a favor de l'entitat financera en la sentència 246/2017 de 23 de març. En el text jurídic de l'Alt Tribunal s'afirma, literalment, que "El artículo 35.5 no exige la llevanza de un registro de la jornada diària efectiva de toda la plantilla para poder comprovar el cumplimiento de los horarios pactados”.

La sentència té diverses conseqüències directes. La primera i més important, és que no cal dur un registre de la jornada diària dels treballadors que estan contractats a jornada completa, tal com assegurava fins al moment la Inspecció de Treball i la Seguretat Social, en base a sentències anteriors de l'Audiència Nacional.

En canvi, sí que s'ha de portar un registre de les hores extres que facin tots els treballadors de la plantilla. Igualment, es manté la obligació de registre de la jornada diària per a tots els treballadors contractats a temps parcial. Aquesta norma es desprèn de l'article 12.4. de l'Estatut dels Treballadors.

D'altra banda, la sentència farà possible a partir d'ara la impugnació de les sancions que s'hagin imposat a les empreses per no portar el registre de jornada diària dels treballadors contractats a jornada completa.

L'Acellec i les seves empreses consideraven que la obligació de portar el registre generava greus dificultats logístiques i organitzatives que en dificultaven el compliment i que afegien un element de conflictivitat en les relacions laborals que no tenia justificació en les pràctiques habituals en el sector del lleure educatiu i sociocultural, en el qual es prima la conciliació familiar i polítiques de flexibilitat basades en la mutua confiança i en benefici del treballador. Per aquesta raó, a través de la patronal Cecot, va fer arribar a la Inspecció del Treball de Catalunya un document amb diverses consideracions, sol·licitant la modificació del seu criteri. Tant la sentència del Tribunal Suprem com una nota emesa posteriorment pel Consejo General de Poder Judicial donen la raó a la posició patronal.

Podeu consultar la sentència del Tribunal Suprem en aquest enllaç, i la nota del Consejo General del Poder Judicial sobre aquesta qüestió en aquest altre enllaç.

Aquesta informació s'ha redactat en part amb informació facilitada per l'assessoria laboral de la patronal Cecot.